Intervencions Assistides amb Animals

Les tasques de voluntariat les realitza la Elisa de 2 maneres diferents:

  • Intervencions asistides amb animals
  • Grups de suport
Amb el pas del temps, ens anem adonant que els animals de companyia poden ajudar-nos en molts aspectes, i que els seus beneficis van molt més enllà d’evitar-nos la soledat. És per això que cada cop més, les IAA (Intervencions Assistides amb Animals) estan prenent rellevància dins el marc de les teràpies complementàries.
La New es la nostra Golden Retriever. Es molt carinyosa, llesta  busca caricies i fer compania a les persones.
Sembla que qualsevol “bon gos” pot dur a terme aquesta labor, però a vegades pot resultar dura i estressant per al gossos i només aquells que han passat uns criteris de selecció molt rigorosos i han estat específicament educats i formats (sempre des de l’ensinistrament en positiu), poden exercir com a gossos de teràpia. Aquests gossos gestionen molt bé les diverses situacions estressants en que es troben mentre treballen, gaudeixen de la interacció amb persones desconegudes i amb tota classe de patologies i tenen un fortíssim vincle amb el seu guia.

Augmenta la motivació

La interacció amb els animals augmenta la motivació de l’usuari per a realitzar les activitats requerides, ja que els animals centren l’atenció, donen seguretat, brinden acollida i consol i no demanen res a canvi. Sempre estan allà quan els necessitem i no ens jutgen, en resum, són incondicionals. Però no hem d’oblidar que els animals en sí, no fan teràpia ni són terapeutes.

Millora l'autoestima

Millora de l’autoestima: Treballar cap a objectius amb animals pot augmentar la confiança i l’autoestima, especialment en poblacions vulnerables o en persones que s’estan recuperant de malalties mentals.

Els animals son catalitzadors d'emocions

Els animals enriqueixen la sessió, per tal que el professional tingui més facilitats per assolir els objectius proposats. Faciliten la interacció social i fan de nexe entre l’usuari i el seu terapeuta, afavorint-ne la comunicació. Són, per tant, un catalitzador d’emocions.

El gos de teràpia ha de conviure amb el tècnic en IAA

El gos no treballa per obligació ni seguint una fèrria disciplina, sinó que actua i obeeix per la cooperació i lligam que té amb el tècnic. Per això, és bàsic que el gos de teràpia convisqui amb el tècnic en IAA, formant part del nucli familiar. Quan s’estableix una relació de confiança entre la Unitat d’Intervenció (gos + guia), el gos es sent còmode i segur desenvolupant la seva tasca i no s’estressa pels sorolls sobtats, els imprevistos, les olors… que puguin sorgir mentre treballa.